Índex de carrers:              A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    W    X    Y    Z

Vicens i Vives, plaça de

  • Slide Animation
    DesconegutJaume Vicens i Vives

Jaume Vicens i Vives (Girona, 6 de juny de 1910 - Lió, 28 de juny de 1960). Historiador.

Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, entre 1926 i 1930, on va ser deixeble de Bosch i Gimpera. Durant la República va ser professor de l'Institut Escola, ajudant a la Universitat Autònoma i professor de l'institut de Figueres. Després de la Guerra, represaliat pel règim franquista, va haver de deixar la docència. Aleshores es guanyà la vida escrivint a Destino i publicant llibres de text i monografies de divulgació; d'altra banda, va col·laborar també en la creació d'una editorial dedicada a llibres de text. Havent guanyat dues càtedres d'història, successivament a Saragossa i a Barcelona, el 1950 va entrar en contacte a París amb els nous corrents de la historiografia europea, els Annales, que incidien en la importància dels fets econòmics. Fortament influït per aquest corrent, inicià una tasca renovadora de la historiografia peninsular amb la publicació de Aproximación a la historia de España, Juan II de Aragón, El gran sindicato remensa, El segle XV. Els Tastàmares o amb la col·laboració en obres col·lectives com la Historia social y económica de España y América. Fruit de la preocupació pels estudis d'història de Catalunya i amb el convenciment que ajudarien a replantejar d'una forma més realista la política de recuperació de Catalunya són un seguit de publicacions, entre les quals, la més coneguda i divulgada és la Notícia de Catalunya.


Historial toponímic

Vicens i Vives (25.3.1987)