Tolstoi, carrer de

Lev Nikolaievitx Tolstoi (Jasnaia Poliana, 9 de setembre de 1828 - Astapovo, 20 de novembre de 1910). Escriptor i pedagog rus cristianoanarquista.

De família noble, estudià àrab i turc amb la idea de ser diplomàtic i inicià els estudis jurídics. Però deixà la universitat i, després d'un temps de vida social en què va contreure elevats deutes de joc, s'enrolà a l'exèrcit al Caucas i a la guerra de Crimea. És en aquesta època que començà a escriure, La infantesa, L'adolescència, La primera joventut. La realitat viscuda al Caucas es troba reflectida a novel·les com Els cosacs i Khadzi-Murat. El 1855 anà a Sant Pertersburg, on entrà en contacte amb els cercles literaris del país. Són anys de recerca de la pròpia identitat. S'interessa pel destí dels camperols, viatja a Europa, realitat que el portà a plantejar-se greus problemes morals i a lluitar contra la injustícia. Instal·lat a Jasnaia Poliana, es dedicà a l'ensenyament dels nens camperols. Fundà una escola a la seva propietat i una dotzena més a tot el districte, regides per veritables principis llibertaris. Publicà llibres per a l'ensenyament, en què treballà més d'una quinzena d'anys, algun dels quals, com Abecedari i Nou abecedari, van ser traduïts al català per Joan Sallarès abans de la guerra civil, impresos a l'obrador sabadellenc de Joan Sallent, Sucr. Durant aquests anys, la feina de l'escola l'ajudà a resoldre dubtes sobre la necessitat de l'art, la força de la paraula i la necessitat d'explicar la història. Així, el 1867 començà la publicació de Guerra i pau i el 1877 apareixia Anna Karènina, amb una admirable anàlisi psicològica dels personatges, que Andreu Nin traduí al català. Ambdues novel·les són dos pilars bàsics de la literatura russa. Després de publicar La confessió, el 1884, s'oposà obertament a la seva classe social, a l'església oficial i a la burocràcia. Actitud que es veu reflectida a les obres de l'última etapa de la seva vida, La mort d'Ivan Ílitx, Sonata a Kreuzer i Resurrecció, obra que li valgué l'excomunió. A l'hivern de 1910, després d'abandonar la família i l'estatus social amb què se sentia en contradicció, inicià una vida errant, però va morir al cap de pocs dies a l'estació d'Astapovo a causa d'una pneumònia.

El carrer de Tolstoi es troba a Castellarnau, un barri on la majoria dels carrers porten noms de pacifistes i de lluitadors per la llibertat i la dignitat humanes.

Historial toponímic

Tolstoi (25.3.1987)