Fèlix Sardà i Salvany (Sabadell, 21 de maig de 1841 - 2 de gener de 1916). Eclesiàstic apologista i escriptor.

Acabada l'escolarització als Escolapis, ingressà al Seminari de Barcelona per cursar els estudis eclesiàstics. El 1864 es llicencià en Teologia a València i cantà la primera missa l'any següent, a Montserrat. Nomenat catedràtic del Seminari, aviat hagué d'abandonar la tasca docent per motius de salut i retornà a Sabadell, on va ser beneficiat de l'església parroquial de Sant Feliu.

Escriptor d'una producció extensa, va fundar i dirigir durant 43 anys la Revista Popular, setmanari catòlic, i va publicar set volums de Propaganda católica (1883-1890). Però, sens dubte, la seva obra més controvertida va ser El liberalismo es pecado, màxim exponent del catolicisme conservador, que ha estat considerat el llibre més dur i bel·ligerant contra el pensament modern. El 1871 va fundar l'Acadèmia Catòlica, juntament amb Lluís Carreras i Mas. Va ser també el principal impulsor de l'Asil dels Avis Desemparats, per al qual va fer donació de la seva casa pairal, que es va inaugurar el 1905.

El nom de Sardà i Salvany va ser donat durant la dictadura al carrer de la Rosa, denominació que, d'altra banda, s'havia mantingut viva i que va ser recuperada pel primer ajuntament democràtic. Més endavant, a mitjan anys vuitanta, el nom de Sardà i Salvany fou donat a una plaça sorgida de la reforma de l'Eix Macià.