Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901). Polític republicà federal, president de la Primera República Espanyola.

De família obrera, es doctorà en dret el 1847. S'inicià políticament en el Partit Democràtic i va participar en la Revolució de 1854, any en què va publicar La reacción y la revolución, que recollia les seves idees federalistes. Exiliat a París, després del fallit intent revolucionari de 1866, va aprofundir en el coneixement a Proudhon, que exercí una forta influència en el seu pensament. Retornat a Espanya després del triomf de la Revolució de 1868, va ser elegit diputat a Corts i des del seu escó es va erigir en un dels grans líders del republicanisme, per les seves idees federalistes properes al socialisme. El 1873, va ser un dels impulsors de la Primera República, que presidí Estanislau Figueres, el qual el nomenà ministre de Governació. En dimitir Figueres, Pi i Margall es va fer càrrec de l'executiu, amb un ampli programa de reformes polítiques i socials que no va poder dur a terme en el mes escàs que va ocupar la presidència. Restaurada la monarquia borbònica, va publicar Las nacionalidades (1877) en què expressava les seves idees federalistes per al cas d'Espanya. Pi i Margall va ser un dels grans defensors de la nonada revolució democràtica burgesa a l'Espanya del segle XIX.

Historial toponímic

Teixidors
Pi i Margall (21.12.1984)