Josep Renom, carrer de
Josep Renom i Costa (Sabadell, 22 de novembre de 1880 - 11 de març de 1931). Arquitecte.
Va fer la primera ensenyança als Escolapis i el batxillerat al col·legi del Collell, a la Garrotxa. El curs 1896-97 es matriculà a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona, on va ser deixeble de Lluís Domènech i Montaner i de Josep Puig i Cadafalch. Aconseguí el títol el 1907 i entrà a treballar al l'estudi de Puig i Cadafalch. El 1909 va ser nomenat arquitecte municipal de Mollet i l'any següent, l'abril de 1910, ho era de Sabadell, càrrec que va exercir durant vint-i-un anys. Entre les obres públiques que va projectar durant aquest vast període destaca la urbanització dels Jardinets, amb el quiosc modernista (1910-1911), que disposava d'un nivell elevat per estatjar-hi els músics quan la Banda Municipal feia concerts públics i uns baixos per despatxar refrescos. També és obra d'en Renom l'edifici del Mercat Central (1927-30), construït a l'anomenat camp de la Sang. En col·laboració amb l'arquitecte sabadellenc Joaquim Manich, va redactar el Pla General de l'Eixampla i Reforma de la Ciutat (1928), que preveia entre d'altres actuacions, la conservació del bosc de Can Feu com a parc urbà. Cal remarcar també la remodelació de la Casa de la Caritat (1928-30); els safareigs públics de la Creu Alta (1913) i els del carrer de la Reina Elionor (1926-30); la Torre de l'Aigua (1915-19), en col·laboració amb l'enginyer Francesc Izard; l'ampliació de l'Escorxador Municipal (1930); el Parc de Bombers (1930-31); el pavelló antituberculós Victòria Eugènia (1919 i 1928), a l'Hospital del Taulí; el Consultori de Maternologia i Puericultura, del carrer de l'Illa, 2 (1922-26), i diferents fonts públiques amb escultures, a la Rambla i a d'altres indrets urbans.
Pel que fa a habitatges particulars cal esmentar la Torre Claramunt (1919-20), del c. de Latorre, 67; la Casa Arimon (1911), al c. d'Arimon, 24; la Casa Trullàs (1915), al c. del Convent, cantonada Sant Francesc; la Casa Buxó (1913-14), del c. de l'Illa; la Casa Àngels Solà (1918-19), al c. de les Planes, 39; la Casa Costajussà (1919-20), al c. de Gràcia, 4-6; la Casa Renom (1912), casa seva, a la via de Massagué, 83; o les cases barates per a Eugeni Salat (1912) al c. de Roger de Flor, cantonada Rosales. Entre els projectes no realitzats hi havia la construcció d'una ciutat jardí al pla de Ca n'Oriac.
Encara que la majoria d'obres les projectà a Sabadell, també en va portar a terme en altres indrets de Catalunya com Sant Quirze, Barberà, Castellvell, Sitges, Camprodon i Santa Maria del Collell, on projectà el monumental santuari, iniciat el 1915, que mai no s'arribà a acabar.
Renom va ser molts anys professor de dibuix de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis i va formar part de la Junta de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, entre 1909 i 1931, per a la qual dissenyà el mobiliari de la biblioteca pública que la institució inaugurà el 1928.
Dins el Modernisme, l'obra de Josep Renom s'adscriu als corrents pròxims a la Secessió vienesa que va proliferar entre els joves arquitectes catalans a la primeria del segle XX. Això no obstant, la seva obra es va adaptar a l'austeritat sabadellenca i, sempre que li ho permetia l'encàrrec, va destacar sobretot en detalls com vitralls, reixes, fusteria o esgrafiats, que donaven caràcter a les seves obres.
Historial toponímic
Meléndez (finals del segle XIX)José Renom (1.12.1939), calleJosep Renom (30.10.1985)