Joaquim Ruyra, carrer de

Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre de 1858 - Barcelona, 15 de maig de 1939). Escriptor.

Hereu d'una família de propietaris rurals originària d'Hostalric i de Blanes, va estudiar dret a Barcelona, però mai no va arribar a exercir. Durant l'adolescència començà a escriure en castellà drames romàntics d'ambientació medieval, però l'amistat amb Verdaguer i el català col·loquial, viu i ric del poble, l'estimularen al canvi de llengua en la creació literària. El 1879 s'instal·là a Blanes, al capdavant del patrimoni familiar, atent però a la vida literària i a la llengua dels pagesos i els mariners. Es donà a conèixer el 1891 als Jocs Florals de Girona i el 1903, amb la publicació del recull Marines i boscatges, esdevingué el narrador referent del modernisme, model de prosa literària i de riquesa expressiva. La seva obra cabdal és constituïda per tres reculls de relats, l'esmentat Marines i boscatges, que reedità ampliat el 1920 amb el títol de Pinya de rosa, La parada (1919) i Entre flames (1928). Ruyra participà en el Primer Congrés Internacional de Llengua Catalana el 1906 i des de 1918 va formar part de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Historial toponímic

Joaquín Ruyra (10.10.1958), calle
Joaquim Ruyra (30.10.1985)