Joan Sallent, carrer de
Joan Sallent i Prat (Sabadell, 11 de març de 1879 - 21 de març de 1936). Impressor.
Fill de família pagesa, i el segon de tres germans, començà ajudant els seus pares en les feines del camp, però el seu esperit inconformista i l'afany per accedir al món de la cultura aviat el van portar lluny de l'activitat agrícola. Començà d'aprenent a la impremta de Joan Comas, la més important de Sabadell i una de les més grans del país, amb una setantena d'operaris, que exportava a tota la península i a ultramar. Fou en aquest prestigiós obrador on Joan Sallent es formà professionalment com a impressor. Cap a 1909 s'establí pel seu compte al c. de l'Horta Novella, 123, tocant a la carretera de Barcelona. Per poc temps, però, perquè aviat es traslladà al c. de Sant Quirze, 48, i tot seguit, pels volts de 1917, al núm. 32 del mateix carrer. Aquí s'hi estigué fins al 1932, quan constituí societat amb Josep Custodio i s'establí al c. de Jovellanos. Sallent aviat assolí fama per la qualitat de la seva producció i arribà a ser un dels millors impressors de Catalunya. Del seu obrador van sortir obres per a diversos editors barcelonins, com la Llibreria Catalònia, la Llibreria Verdaguer, les Edicions Proa o l'editorial Barcino, amb una trentena de títols de l'enciclopèdia Catalunya, i s'hi van estampar els volums més interessants de l'edició sabadellenca d'entreguerres: l'Almanac de les Arts de 1924 i 1925, Elements d'història de Sabadell de Miquel Carreras, Sabadell del meu record de Marian Burguès, El rodal de Sabadell de Josep Rosell, l'Almanac del Diari de Sabadell de 1928, Les decapitacions i el Bestiari de Pere Quart, els volums de les Edicions La Fona i de La Mà Trencada, la Biblioteca Sabadellenca, que dirigia Joan Costa i Deu, i, sobretot, des de 1925 els llibres de les Edicions La Mirada, dissenyats per Ricard Marlet, que afegien un toc d'elegància noucentista al bon gust i a la pulcritud artesanal que acreditava l'obrador de Joan Sallent.
Historial toponímic
Joan Sallent (21.12.1984)