Joan Coromines, plaça de

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda, 2 de gener de 1997). Lingüista i filòleg.

Va estudiar a la facultat de Filosofia i Lletres de Barcelona, als Estudis Universitaris Catalans i a la Fundació Bernat Metge. De 1926 a 1930 va completar estudis a diverses universitats europees, Montpeller, Madrid, Zuric, París, i aprofundí en el coneixement de la lingüística germànica i de la indoeuropea en general, i en el de llengües modernes eslaves, semites i cèltiques. El 1930 el van nomenar professor de Filologia Romànica de la Universitat de Barcelona i entrà a treballar a les oficines lexicogràfiques de l'Institut d'Estudis Catalans sota el mestratge de Pompeu Fabra. És també en aquesta època, el 1931, que va començar els treballs científics per a l'Onomasticon Cataloniae, recull onomàstic  -noms de lloc i de persones-  exhaustiu dels Països Catalans, obra en què treballà tota la vida. Al final de la Guerra Civil s'exilià a París i a l'Argentina, on va ser professor de Lingüística de la Universitat de Cuyo, a Mendoza, fins al 1945. El 1946 va ser nomenat professor de Filologia Romànica a la Universitat de Chicago, docència que exercí fins que es va jubilar, el 1967. Coromines va compaginar la càtedra de Chicago amb estades de recerca a Catalunya i va ser membre de l'IEC.

Entre les seves grans obres lexicogràfiques, etimològiques i onomàstiques destaquen el Diccionario crítico-etimológico de la lengua castellana, que inclou una extensa informació de totes les llengües romàniques, el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, la seva obra científica més ambiciosa, i l'Onomasticon Cataloniae, en què va treballar més de seixanta anys. Coromines va morir el 1997 a Pineda de Mar, on s'havia instal·lat els darrers anys de la seva vida, poc després d'haver enllestit l'última revisió de l'Onomasticon.

Historial toponímic

Joan Coromines (24.9.1997)