Girona, carrer de

Municipi i capital del Gironès, situada a la dreta del Ter, molt a prop de la confluència amb l'Onyar, que separa la ciutat antiga de la moderna. Va ser ciutat ibèrica i romana i encara en queden restes de les muralles al nucli antic. Sotmesa pels àrabs el 714, fou alliberada per Carlemany el 785, que hi creà el comtat de Girona, unificat amb el de Barcelona per Guifré el Pilós cent anys més tard. La Guerra dels Segadors i les contínues guerres amb França la van fer objecte de nombrosos setges fins al segle XIX. Els setges de 1808-1809 a què fou sotmesa la ciutat durant la Guerra del Francès són potser els episodis més divulgats de la història gironina. Especialment el que va tenir lloc entre el mes de maig i el de desembre de 1809 en què les tropes napoleòniques van aconseguir retre la ciutat per la fam.

Historial toponímic

Gerona (1925), c. de
Gerona (27.5.1939), calle
Girona (30.10.1985)