Garrotxa, carrer de la

Comarca de Catalunya, la més oriental de les anomenades de muntanya, que limita amb el Ripollès i Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir. El nom de garrotxa significa terra aspra, trencada, de mal fressar. I, efectivament, el relleu de la comarca és molt muntanyós i accidentat, amb engorjats i cingleres, i amb profusió de terres volcàniques. D'altra banda, el territori és poc homogeni i poden distingir-s'hi dues subcomarques, l'alta Garrotxa, al nord de la vall del Fluvià, i la comarca d'Olot, que ocupa la part meridional del territori comarcal. L'alta Garrotxa, molt muntanyosa i d'accés difícil, és drenada pels afluents de l'esquerra de la conca mitjana del Fluvià, el Llierca amb la riera de Sant Aniol i la riera de Borró. A la comarca d'Olot trobem la capçalera i el vessant sud de la conca mitjana del Fluvià. A la cubeta d'Olot i Santa Pau, els materials volcànics confereixen una marcada personalitat al paisatge. Hi ha basalt compacte, pedra tosca i gredes, però les formes més característiques són els cons volcànics. Al pla d'Olot i a Batet de la Serra trobem els més vistosos, el Montolivet, el Montsacopa, la Garrinada i el Pujalós. Al sud d'Olot trobem el Croscat i a Santa Pau, el de Santa Margarida, el Puigsafont, el Fontpobra i el de Roca Negra, entre molts d'altres. Des de 1985, tota la zona volcànica es troba protegida com a Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que inclou quaranta volcans i ocupa una extensió d'11.300 ha dels municipis de Castellfollit de la Roca, Mieres, Montagut, Olot, les Planes d'Hostoles, les Preses, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallarols, Sant Joan les Fonts, Santa Pau i la Vall de Bianya. A més, l'any 1982, la Generalitat de Catalunya ja havia declarat Paratge Natural d'Interès Nacional i Reserva Integral d'Interès Geobotànic la majoria de cons volcànics i la Fageda d'en Jordà. * * * El carrer de la Garrotxa es troba al barri de Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Garrotxa (29.12.1955), calle
Garrotxa (30.10.1985)