Gabriel Morvay, plaça de

Gabriel Stanislas Morvay (Tarnow, 16 de juliol de 1934 - Sabadell, 16 de setembre de 1988). Pintor.

Gabriel Morvay va néixer el 1934 a Tarnow, Polònia, on el seu pare, d'origen hongarès, era professor de l'Escola de Belles Arts. La seva mare, l'escultora Jadwiga Essers, pertanyia a l'alta burgesia polonesa. Als divuit anys, decidit a ser pintor, començà els estudis d'art a l'Acadèmia de Varsòvia que, en ple estalinisme, es movia dins la més estricta ortodòxia del realisme socialista. El 1958, aprofitant un viatge d'estudis que l'acadèmia polonesa havia organitzat a París, Morvay s'escapà del grup escolar i s'amagà a la capital francesa, aleshores en plena ebullició de modernitat. Vivia en una petita cambra a St. Germain i freqüentava les tertúlies de cafè dels voltants de l'École des Beaux-Arts. Aquell mateix any, allunyat ja del realisme socialista de l'Acadèmia polonesa que li ofegava la llibertat creadora, s'endinsava en la pintura informalista. D'altra banda, amb el certificat de refugiat que li concedí el govern francès, assumia la condició d'exiliat polític que ja no abandonarà mai.

El 1959 va conèixer Antoni Angle i Vladimir Slépian, i en aquesta mateixa època havia descobert el vell Mikhail Larionov, que va instruir els tres joves en l'avantguarda russa tan desconeguda als cercles artístics europeus. La fascinació per les explicacions de Larionov va portar Angle i Slépian a experimentar la "pintura d'acció", el juny de 1960, al centre de París. La conseqüència va ser la creació a Sabadell del grup Gallot, el setembre d'aquell mateix any. Morvay va restar força a l'expectativa i només va participar ocasionalment en les accions del grup Gallot, però s'hi interessà pel que significava de reacció contra l'art esteticista i per la destrucció de la figura de l'artista-geni. Després de l'experiència dels Gallots, Morvay tornà a París.

Va viure uns anys entre Sabadell i la capital francesa, exposà a la Sala d'Art Actual de Belles Arts i a la parisenca galeria Creuze. I durant un temps va fer de pintor ambulant a la plaça du Tertre. A la tardor de 1967, va tancar el seu apartament parisenc i, abandonant-ho tot, se'n va anar a Itàlia. Iniciava la seva vida errant, entre París (on havia d'anar sovint per renovar la documentació, fins que a mitjan anys 70 deixà de complir aquesta tràmits burocràtics i es convertí en un veritable apàtrida), Sabadell (a casa la família Balsach) i el nord d'Itàlia, primer a Gènova, Torí i Roma, i, ja en altres viatges, a Cremona i, sobretot, a Casalmaggiore.

Entre 1970 i 1978 va viure a Sabadell, amb algunes escapades a París i Itàlia. Després dels anys d'abstracció informal, Morvay començà a desenvolupar en aquesta època un nou estil molt personal en què enmig de pinzellades expressionistes s'insinuava la vida de les formes. Als darrers anys, com ja havia avançat en el món sòrdid dels textos recollits a La chambre de Pauline, l'estil de la darrera etapa pictòrica de Morvay anirà derivant cap a un expressionisme més fosc, cada vegada més punyent.

Al principi dels 80 desapareixia de Casalmaggiore i durant uns anys se'n desconeix el parador, fins que el 1986 es presenta sobtadament a París i retorna a Sabadell. El 1987 fa la darrera exposició, a la Galeria Quasar de Sabadell. Va morir a la nostra ciutat el 16 de setembre de 1988, a casa del seus amics Tàtum Fernàndez i Núria Taulé, que l'havien acollit durant la seva malaltia.