Empordà, carrer de l'

Regió natural i històrica del nord-est de Catalunya. El nom d'Empordà deriva d'Empúries, la colònia grega fundada pels foceus al segle VI aC. El 218 aC hi desembarcaren els romans durant la Segona Guerra Púnica i colonitzaren tot l'Empordà, que es convertia així en el primer territori romanitzat de la Península. L'Empordà consta d'una extensa plana compresa entre el massís pirinenc de l'Albera al nord, la Garrotxa i la falla de l'estany de Banyoles a l'oest i el massís de les Gavarres al sud-oest, mentre que per llevant s'obre a la Mediterrània i forma el golf de Roses. El comtat d'Empúries és l'origen històric de la comarca que per raons administratives es va dividir en Alt Empordà, amb capital a Figueres, i el Baix Empordà, centrat en la Bisbal a la plana i en Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols al litoral. * * * El carrer de l'Empordà es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona amb noms de comarques catalanes.

Historial toponímic

Ampurdán (29.12.1955), calle
Empordà (30.10.1985)