Elba, carrer d'

Illa de la mar Tirrena, la més gran de l'arxipèlag toscà i la tercera d'Itàlia, després de Sardenya i Sicília. Separada de la península pel canal de Piombino, es troba a menys de 20 km de la costa continental i té una extensió de 224 km2. La capital és Portoferraio, port principal de l'illa, a la costa septentrional. Rica en mineral de ferro, l'illa d'Elba va ser una inexhaurible font de riquesa per als etruscs, que al segle VIII aC ja hi extreien ferro i l'exportaven a tota la conca mediterrània. Després dels etruscs, poblaren l'illa els foceus, els cartaginesos i els romans. A l'edat mitjana fou possessió de pisans i genovesos. Va pertànyer a la corona castellana i al regne de Nàpols. Adjudicada a França pel Tractat d'Amiens, el 1814 va ser cedida a Napoleó i després s'incorporà al ducat de Toscana.

Historial toponímic

Elba (1966), calle
Elba (30.10.1985)