Balaguer, carrer de
Municipi i cap comarcal de la Noguera, antiga capital del comtat d'Urgell. Situat a la riba dreta del Segre, als peus dels últims plecs subpirinencs, una petita part del terme és regada pel canal d'Urgell, però la major part de l'horta de Balaguer la reguen antigues sèquies preislàmiques, la del Cup, a la dreta del Segre, i la de Montfar, a l'esquerra. Balaguer té l'origen en un poblat ibèric o romà i la primera menció de la ciutat és del segle IX. Possiblement s'inicià com una fortalesa que guardava un pont, al voltant de la qual va anar creixent la ciutat. S'han trobat fragments de terra sigil·lada romana i restes de fortificacions dels segles III i IV. D'època medieval, es manté el mercadal porticat, com també alguns carrers i places amb porxos dins la muralla comtal. Conserva també l'antiga col·legiata de Santa Maria, l'església de Sant Salvador, d'origen romànic que succeí la mesquita d'Avimoni, i el convent de Sant Domènec amb el claustre del segle XIV. * * * El carrer de Balaguer es troba situat a Ca n'Oriac, en una zona de carrers amb predomini de noms de comarques i municipis catalans.
Historial toponímic
Balaguer (29.12.1955), calleBalaguer (30.10.1985)