Artesa de Segre, carrer d'
Municipi de la Noguera, situat a la riba esquerra del Segre. Al sud hi té la comarca d'Urgell, a l'est els municipis de Ponts i la Baronia de Rialb, al nord el Pallars Jussà amb la serra de Comiols i a l'oest la Conca de Meià. L'activitat productiva del municipi es basa en l'agricultura -cereals, hortalisses i arbres fruiters- i en la ramaderia -bestiar porcí-. La indústria tèxtil del cotó i la seda, que havia estat força important fins a mitjan segle XX, avui ha desaparegut. Al seu lloc, hi ha indústries menors com la destil·lació d'alcohol, la fabricació de farina i la de fusta per a la construcció. Artesa formà part del comtat d'Urgell des del segle XI. Conquerida als musulmans cap al 1023, el comte Berenguer Ramon I de Barcelona la lliurà en feu al comte Ermengol II d'Urgell. Però caigué de nou en mans islàmiques fins que el 1038 passà a mans d'Arnau Mir de Tost i entrà a formar part definitivament del comtat d'Urgell. * * * El carrer d'Artesa de Segre pertany a una zona de la Roureda en què els carrers porten noms de municipis catalans, majoritàriament de les comarques pirinenques.
Historial toponímic
ArtesaArtesa de Segre (30.10.1985)