Índex de carrers:              A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    W    X    Y    Z

Arnau de Vilanova, carrer d'

Arnau de Vilanova (?, 1238 - Gènova, 1311). Metge, filòsof i escriptor en català i en llatí, nascut probablement a València. Va ser un presursor dels primers humanistes catalans. Estudià a Montpeller, on es graduà de mestre en medicina, i, radicat de molt jove a València, aprengué l'àrab, llengua que l'ajudà a esdevenir un dels metges més famosos del seu temps. A Barcelona, entre 1281 i 1285 estudià hebreu i les Sagrades Escriptures al convent dels dominics. Va ser metge de reis i de papes. De Pere II, d'Alfons II i de Jaume II, i dels papes Bonifaci VIII, Benet XI i Climent V. En la dècada de 1289 a 1299 va ensenyar medicina a Montpeller, aleshores sota el domini de Jaume II de Mallorca. Va escriure opuscles sobre l'Anticrist i la reforma de l'Església. I quan Jaume II l'envià a París com a ambaixador, a causa de les seves idees sobre l'Anticrist, fou acusat pels teòlegs de la universitat, processat i condemnat. Són també d'aquesta època alguns del seus escrits sobre alquímia. El 1306, retirat al monest ir de Sant Víctor de Marsella, va escriure la seva obra cabdal, l' "Expositio super Apocalypsi". Amb tot, Vilanova deu la seva fama pòstuma a les seves obres científiques i mèdiques. Molts dels seus escrits sobre alquímia són d'atribució dubtosa, com ho són també el "Breviarum" i el "Speculum". I a part de les traduccions d'obres mèdiques de l'àrab al llatí, ens n'han restat tractas breus que van assolir una gran divulgació a tot Europa, sobre l'esterilitat, el coit, les sagnies, els verins, l'alquímia, els somnis i els maleficis.

Historial toponímic

Arnau de Vilanova (1925)
Antonio Arnau (1.12.1939), calle
Arnau de Vilanova (30.10.1985)