Apel.les Mestres, carrer d'

Apel·les Mestres i Oñós (Barcelona, 29 d'octubre de 1854 - 19 de juliol de 1936). Dibuixant, escriptor i músic.

Estudià a Llotja i es dedicà professionalment al dibuix. Il·lustrà llibres i col·laborà en revistes i diaris com La Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa o La Publicitat. Bon coneixedor dels prerafaelites anglesos, se'l considera un precursor dels modernistes, sobre els quals exercí una certa influència. La concepció de l'art com a obra total el dugué al camp de la literatura i el 1875 publicà el primer llibre de poemes, Avant! El seguirien Microcosmos, Balades, Cançons íntimes, Odes serenes, Epigrames, etc. Va escriure també poemes narratius, que serien la base d'algunes obres dramàtiques: Margaridó, Gaziel i, el més ambiciós, Liliana. D'altra banda, va escriure quadres de costums, contes i llegendes populars. El 1901 s'inicià com a autor dramàtic amb La Rosons, musicada per Enric Morera. El seu és un teatre de filiació modernista amb alternança d'elements simbolistes i positivistes: La presentalla, La rondalla de l'amor, Liliana, Mascarada, Niu d'àligues... Mestres es dedicà també a la composició musical d'obres vocals. Dictava les melodies a músics professionals que li escrivien els acompanyaments per a piano. Moltes obres seves, líriques i dramàtiques, van ser musicades per Enric Granados, Amadeu Vives, Enric Morera o Josep Rodoreda.

Historial toponímic

Apel·les Mestres (30.10.1985)