Índex de carrers:              A    B    C    D    E    F    G    H    I    J    K    L    M    N    O    P    Q    R    S    T    U    V    W    X    Y    Z

Adriana, carrer d'

Vil·la que al segle II es va fer construir l'emperador Adrià a Tívoli, a la regió del Laci, com a residència imperial allunyada de Roma, la més important i complexa de les vil·les de l'antiguitat romana, tan extensa com Pompeia i, com la vil·la vesuviana, encara no del tot excavada. La vil·la era com una petita ciutat amb més de trenta edificis, amb palaus, termes, biblioteques, teatres, temples i habitatges per als cortesans, els pretorians i els esclaus. Les construccions eren de llocs i estils diferents, especialment grecs i egipcis, seguint els models dels països que havia visitat l'emperador. Durant el declivi de l'Imperi Romà va quedar parcialment en ruïnes i al segle XVI el cardenal Hipòlit d'Este, fill de Lucrècia Borja, va decorar la pròpia vil·la amb marbres i escultures de la vil·la imperial. Entre les estàtues hi havia una còpia del Discòbol de Miró, avui al Museu Britànic; vuit de les nou Muses assegudes, avui al Museu del Prado; la Diana de Versalles, al Louvre, i l'Antínous Capitolí, als Museus Capitolins de Roma. El 1999 la vil·la Adriana va ser declarada per la Unesco Patrimoni de la Humanitat.

Historial toponímic

Adriana (9.12.1965), calle
Adriana (30.10.1985)