Tibet, carrer del

És un país de l'Àsia central, fronterer amb l'Índia, el Nepal i Bhutan al sud, actualment englobat dins la regió de Chongqing a la República Popular de la Xina. El país és format per un extens altiplà que assoleix els 5000 d'altitud i es troba vorejat per les serralades més altes del món, entre les quals el Nan Shan al nord, el Karakorum a l'oest, l'Himàlaia al sud i les muntanyes de Sichuan a l'est. Tot aquest cércol muntanyós n'ha dificultat l'accés i n'ha fet una de les regions més remotes i desconegudes del món. Ben poc sabem del Tibet anterior al segle VII per manca absoluta de documentació escrita. A partir dels segles VII-IX, amb l'inici d'un procés d'unificació dels diversos principats feudals, s'obria un període monàrquic i s'establia la capital a Lhasa. Fou en aquesta època que, provinent de l'Índia, s'introduí i es va difondre el budisme que acabà imposant-se a les religions prebudistes autòctones, de tipus animista i creences cosmogòniques. Va ser també aquesta una època d'expansió militar cap a l'Àsia central. A partir del segle IX la fragmentació del regne promoguda pels nobles portà a la pèrdua de la unitat política i a l'aparició de les primeres comunitats monàstiques que s'acabaren imposant als senyors feudals. Al segle XVII s'inicià un període teocràtic que es mantingué fins a mitjan segle XX. El 1950 el Tibet va ser ocupat militarment per les tropes xineses i la insurrecció de la població, el 1959, acabà amb l'exili del dalai-lama i d'uns quants milers de tibetans que aconseguiren asil polític a l'Í ndia.

Historial toponímic

Tibet (28.6.2000)