Terrassa, carretera de
Ciutat del Vallès Occidental, que comparteix amb Sabadell la capitalitat de la comarca. Terrassa es troba al sud del massís de Sant Llorenç del Munt damunt una plana força ondulada entre les rieres de les Arenes i de Palau. L'origen de Terrassa cal cercar-lo en l'Egara romana, prop del torrent de Vallaparadís i a tocar del poblat ibèric d'Egosa. Egara va arribar a la màxima esplendor al segle V amb la creació de la diòcesi, que va comportar la construcció del conjunt visigòtic de Sant Pere, i es va mantenir fins al segle VIII quan amb la invasió sarraïna la població es traslladà a la veïna vila de Terrassa, a redós del castell.
Durant el segle XIX, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial tèxtil amb la introducció del vapor, la màquina de filar, el teler jacquard i d'altres innovacions tècniques, juntament amb la construcció de la carretera de Barcelona i la inauguració del Ferrocarril del Nord que l'apropava al port barceloní. D'aquesta època i de principis del segle passat, Terrassa ha sabut preservar un esplèndid llegat arquitectònic modernista, com el Vapor Aymerich, Amat i Jover; la masia Freixa; la casa Alegre de Sagrera; la Casa de la Ciutat; l'Escola Industrial o el Parc de Desinfecció, i una trentena llarga d'habitatges i comerços, que mantenen la identitat i el caràcter de la ciutat.
El 1837 es va començar a parlar de fer la carretera de Barcelona a Terrassa, però fortes discrepàncies en el traçat van endarrerir-ne la construcció. La carretera arribà a Sabadell el 1847 i no s'acabà del tot fins al cap de cinc anys. Amb la nova carretera i el ferrocarril que l'unien a Barcelona, Terrassa va iniciar un període de creixença econòmica sense precedents.
Historial toponímic
Montcada a Terrassa (1852)Hostafranchs (1860) [parcial], c. deViver (1885) [parcial], c. deSan José (1895) [parcial], c.Tarrasa (1904) [annexada de St. Pere de Terrassa]Terrassa (30.10.1985)