Pare Fita, carrer del
Fidel Fita i Colomer (Arenys de Mar, 31 de desembre de 1836 - Madrid, 13 de gener de 1917). Historiador.
El 1850 ingressà a la Companyia de Jesús, estudià a Bèlgica i a Loiola, on va ser professor d'humanitats, gramàtica i idiomes fins al 1860. A Lleó ensenyà llengües orientals i se li desvetllà l'interès per la història. L'expulsió dels jesuïtes el portà a l'Alvèrnia, on estudià els dominis dels templers i publicà Tablettes historiques de la Haute Loire (1870). De retorn a Catalunya residí a Manresa i a Banyoles, i organitzà un hospital de sang per als ferits de la guerra carlina. El 1876 se n'anà a Madrid, on va ser membre i director de l'Academia de la Historia, membre de l'Academia Española, de l'Academia de las Bellas Artes de San Fernando, de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i dels i instituts d'arqueologia de Berlín i Coïmbra.
És autor de moltes publicacions dedicades a la història eclesiàstica, a l'epigrafia romana, hebrea i celtibèrica, i a col·leccions de documents; entre les de tema català destaquen: Los reis d'Aragó i la seu de Girona, Lápidas hebreas de Gerona, El Libre Verd de Manresa, El Principado de Cataluña o Epigrafía visigótica en Barcelona. A l'Academia de la Historia es conserven molts manuscrits seus encara inèdits.
Historial toponímic
Pare Fita (1925), c.Padre Fita (27.5.1939), callePare Fita (30.10.1985)