Gabriel Ferrater, carrer de
Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972). Escriptor, matemàtic i lingüista.
Fill d'una família de vinaters reusencs, va viure bona part de la infantesa al camp i no va anar a l'escola fins als deu anys, fet que el marcarà i el portarà a considerar-se sempre un autodidacte. En plena guerra civil, la seva família es trasllada a Bordeus, on el seu pare ha estat nomenat canceller del govern espanyol. A França continua l'escolarització. Llegeix Beaudelaire, Valéry, Montaigne, Racine, els contemporanis Gide, Proust i els surrealistes, i aprèn anglès i alemany. El 1941 retorna a Catalunya. Després de tres anys de servei militar s'interessa per les matemàtiques i la pintura, i comença la carrera de Ciències Exactes, de la qual no s'arribà a llicenciar.
En morir el seu pare el 1951, Ferrater es guanya la vida col·laborant en revistes i editorials, amb crítiques i traduccions. Quan treballa a la revista Laye, com a crític d'art, entra en contacte amb els cercles literaris barcelonins, fa amistat amb Carles Riba i els joves poetes Barral i Gil de Biedma, coneixences que l'apropen de nou a la poesia. El descobriment d'alguns escriptors anglesos, de Hardy a Auden i Shakespeare, alemanys com Brecht, francesos, italians i els poetes catalans i valencians medievals, especialment Ausiàs March, el porten a escriure en vuit anys, de 1958 a 1965, pràcticament tota la seva poesia. Publica Da nuces pueris (1960), Menja't una cama (1962), Teoria dels cossos (1966) i Les dones i els dies (1968), que recull els tres llibres anteriors. L'experiència de les relacions humanes, especialment entre homes i dones, no exemptes d'un erotisme franc, i el pas del temps són els temes constants de la seva poesia, francament insòlita en el panorama literari català de la seva època.
Des de 1964, Ferrater s'interessa per la lingüística. Estudia Filologia Romànica i el curs 1968-69 és professor de Lingüística i de Crítica literària a la Universitat Autònoma que s'acaba d'estrenar al monestir de Sant Cugat. Escriu articles sobre lingüística a Serra d'Or i imparteix classes sobre gramàtica generativa transformacional del català. Escriu també articles de crítica i tradueix El procés, de Franz Kafka; El llenguatge, de Leonard Bloomfield, i Lingüística cartesiana, de Noam Chomsky. En castellà tradueix Hemingway, Weiss, Söderberg, Gombrich i Bierwisch. Morí a Sant Cugat el 27 d'abril de 1972.
El carrer de Gabriel Ferrater es troba al barri de Can Deu, en una promoció d'habitatges en què els vials porten noms d'escriptors catalans.
Historial toponímic
Gabriel Ferrater (28.11.1990)