Eivissa, carrer d'
És l'illa més occidental de l'arxipèlag de les Balears i la més gran de les anomenades Pitiüses. Té un perímetre d'uns 210 km, en què alternen penya-segats i cales arenoses, i una distància màxima de 41 km de nord a sud i de 15 km d'est a oest. Amb un relleu força accidentat, però d'elevacions suaus, sa Talaia, amb 475 m, és el punt culminant de l'illa. Des dels anys seixanta del segle passat, Eivissa ha sofert un alt grau d'urbanització no sempre controlada, però coserva unes zones d'alt valor natural, com el parc natural de ses Salines, la cala d'Hort o els aiguamolls de ses Feixes. Sempre s'havia pensat que Eivissa havia estat deshabitada abans de l'arribada dels fenicis, però la descoberta de pintures rupestres a la cova de ses Fontanelles ho desmenteix, tot i que poca cosa se sap d'aquella població prehistòrica. Els fenicis, que l'anomenaren Ibusim, s'hi establiren al segle VIII aC i la poblaren extensament, fins a la Segona Guerra Púnica, que passà a mans romanes. I successivament, com en les altres illes balears, fou colonitzada per vàndals, bizantins i àrabs. Finalment, el 1235 fou conquerida pels catalans. * * * El carrer d'Eivissa es troba situat al barri dels Merinals, en una zona amb predomini de noms d'illes.
Historial toponímic
Ibiza (24.11.1955), calleEivissa (30.10.1985)