Dant, carrer de
Dante Alighieri (Florència, ca. 29 de maig de 1265 - Ravenna, 14 de setembre de 1321). Poeta italià, conegut en català amb el nom de Dant. És l'autor de la Divina Comèdia.
Fill de família güelfa de noblesa menor, lluità contra el gibel·lins d'Arezzo i de Pisa, va ser conseller del capitano del popolo, membre del consell de cent de Florència i ambaixador a San Gimignano en els moments més crítics entre les faccions negra i blanca dels güelfs. Víctima de la repressió de Carles d'Anjou i la facció negra dels güelfs, fou condemnat a l'exili temporal i a la privació dels drets civils, i més endavant va ser condemnat a la foguera. Inicià aleshores l'exili defintitiu i visqué a Verona, a la cort dels Della Scala, i a la Lunigiana, a la cort dels marquesos de Malaspina.
En aquests primers anys d'exili començà a escriure el poema narratiu la Divina Comèdia, les dues primeres parts de la qual acabà el 1314 i la tercera, el 1321, el mateix any que va morir. La Divina Comèdia és considerada una obra cabdal de la literatura universal, que recull tota l'experiència de la humanitat occidental acumulada fins al seu temps i que ha resistit el pas dels anys, els gustos i les modes. A part de la Divina Comèdia, les obres poètiques del Dant, escrites en italià, pertanyen a l'escola del dolce stil novo; inclouen la Vita Nova, poesies amoroses dedicades a Beatriu, personatge central de la seva obra, i les Rime, també poesies stilnovistes, amb predomini de les amoroses, però més variades. Entre les obres doctrinals, les més importants són el Convivio, en italià, i De vulgari eloquentia i De monarchia, totes dues en llatí.
Historial toponímic
Dante (29.12.1955), calleDant (30.10.1985)