Barberà, avinguda de
Municipi del Vallès Occidental, veí de Sabadell, a banda i banda del Ripoll, que comprèn el nucli sorgit al llarg de la carretera de Barcelona i el de la Sagrera. El 1957, amb l'agregació del barri de la Creu a Sabadell, Barberà va pedre una part considerable del terme i de la població, però amb la ràpida industrialització del municipi aviat recuperà el nombre d'habitants. Al barri de la Sagrera hi ha l'església de Santa Maria, romànica del segle XI consagrada pel bisbe Oleguer, que consta d'una nau amb transsepte, flanquejat per tres absis, i un campanar rectangular amb cúpula piramidal sobreposat al braç esquerre del creuer. Conserva una decoració mural del final del segle XII o començament del XIII, descoberta el 1919 sota una capa d'estuc. A part de la romànica, a l'altra banda del Ripoll hi ha el castell de Barberà, documentat des del 1005 i avui convertit en casa de pagès. El 1994 Barberà va perdre una altra part del terme per constituir, juntament amb un fragment de Cerdanyola, el municipi de Badia del Vallès. * * * L'avinguda s'inicià a mitjan segle XIX, quan la construcció de cases de la Rambla havia traspassat la via, i abans del canvi de segle ja havia arribat al terme de Barberà.
Historial toponímic
Barcelona (3r quart del segle XIX)Joaquim CostaJosé Antonio Primo de Ribera (27.5.1939), avda. deBarberà (30.5.1979)