Balmes, carrer de
Jaume Balmes i Urpià (Vic, 28 d'agost de 1810 - 9 de juliol de 1848). Eclesiàstic, polític i escriptor.
És el fundador d'una escola catalana d'apologètica. Doctorat en Teologia per la Universitat de Cervera, va ser ordenat sacerdot a Vic, on exercí la docència de matemàtiques. Durant els anys passats a Barcelona, entre 1841 i 1844, s'orientà cap a l'apologètica i la sociologia. Com a apologeta va gaudir d'èxit a Europa, amb les obres El protestantismo comparado con el catolicismo en sus relaciones con la civilización europea, traduïda al francès, a l'alemany i a l'italià, i Cartas a un escéptico en materia de religión. Establert a Madrid els anys 1844-48, hi fundà el periòdic El pensamiento de la Nación per poder influir més directament en la política espanyola i va escriure El criterio, Filosofía fundamental i Filosofía elemental. El 1847 va publicar l'opuscle Pío IX, en defensa de les reformes polítiques del papa, que considerava molt afins al seu pensament. Morí de tuberculosi als 37 anys i el van enterrar al claustre de la catedral de Vic.
Historial toponímic
Balmes (1925), c.Balmes (27.5.1939), calleBalmes (30.10.1985)