En aquest indret hi va haver un conjunt industrial conegut tradicionalment amb el nom de la Farinera. Es tracta del primer vapor fariner de Sabadell i estava molt ben situat: ben a la vora de l'estació de tren i prop del riu Ripoll, on hi havia els antics molins fariners hidràulics.
L'any 1877, es va començar a bastir en aquest emplaçament un edifici amb diferents plantes i soterranis, obra promoguda pels propietaris Pere Manich i Gabriel Romeu i projectada pels mestres d'obra Francesc Renom Romeu i Josep Antoni Obradors Poch. El 1912 es va abandonar la força de vapor i hi va entrar una nova font d'energia: l'electricitat. El 1917, Bartolomé Guasch Pla passà a ser-ne el propietari i a dedicar tot l'edifici a la indústria tèxtil, de manera que s'hi acabà la producció farinera. Més endavant, a la dècada dels anys 1970, l'empresa Lanifil, SA llogà la part sud del conjunt industrial, mentre que del 1980 al 2007, amb l'ensulsiada del tèxtil, part de l'espai es va dedicar a seu del centre d'estudis Vidal i Barraquer.
Historial toponímic
Farinera (26.2.2024)