;

Qüestions lingüístiques

 

Els noms de les vies urbanes tenen una única forma oficial. Per exemple: carrer de Calderón / calle de las Tres Creus.

La part genèrica del nom de les vies urbanes s'escriu amb minúscula, llevat que es trobi després d'un punt o a inici de línia. Per exemple: avinguda de Francesc Macià.

Es recomana escriure sencers els noms de les vies urbanes. Si cal escriure l’abreviatura de la part genèrica, s’ha d’acabar amb un punt. Per exemple: pg. de la Plaça Major. (En el cas de carrer, també es podria escriure amb una barra. Per exemple: c/ de la Salut.

Les abreviatures de la part genèrica del nom de les vies urbanes de Sabadell són les següents:

avinguda av.
baixada bda.
carrer c., c/
carretera ctra.
jardinets jnets.
mirador mdor.
paratge prtge.
passatge ptge.
passeig pg.
plaça pl.
polígon pol.
pujada pda.
rambla rbla.
ronda rda.
rotonda rtda.
travessia trv.
   

Ús de la preposició de en les vies urbanes

Entre la denominació genèrica d'una via pública (carrer, plaça, etc.) i la denominació específica (Pau Claris, Catalunya, etc.) hi ha d'haver la preposició de i, si escau, l'article, encara que aquestes partícules s'ometin en la parla col·loquial. Per exemple: plaça de l'Àngel, paratge de Silvestre Romeu

Ara bé, quan la denominació específica és un adjectiu com Florit, no s'hi posa ni preposició ni article. Per exemple: carrer Florit, illa Digna

En les adreces que s'escriuen amb la designació genèrica de la via urbana abreujada és possible, si es vol reduir l'espai que ocupen, suprimir la preposició i l'article. Per exemple: rda. de Collsalarca o rda. Collsalarca.