Víctor Balaguer, carrer de
Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 11 de desembre de 1824 - Madrid, 14 de gener de 1901). Historiador, escriptor i polític progressista.
Fill d'un metge liberal, que morí essent ell molt petit, inicià estudis de Dret, però els abandonà aviat per dedicar-se al periodisme i la literatura, decisió que provocà la ruptura amb la seva mare, que el desheretà. Va col·laborar en diaris liberals com El Constitucional i s'inicià en la literatura escrivint drames històrics seguint el corrent romàntic de l'època. Com a historiador, més que un investigador erudit, va ser un divulgador romàntic de la història de Catalunya. Va escriure Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, Instituciones y reyes de Aragón, entre altres.
A Barcelona va fundar el diari La Corona de Aragón, d'ideologia progressista, en què feia manifestacions d'adhesió al passat nacional de Catalunya i exigia una descentralització per als territoris de l'antiga corona catalanoaragonesa. Va col·laborar en la restauració dels Jocs Florals i hi participà assíduament.
A partir de 1868, amb Don Joan de Serrallonga, la seva producció dramàtica fou escrita en català. Entre les obres més conegudes hi ha: Les esposalles de la morta, Raig de Lluna i Los Pirineus, musicada per Felip Pedrell i traduïda al castellà, a l'alemany, a l'italià i a l'occità.
Historial toponímic
Víctor Balaguer (31.10.1973), calleVíctor Balaguer (30.10.1985)