Sant Oleguer, carrer de
Oleguer (Barcelona, 1060 - 1137). Eclesiàstic. De família noble, el seu pare, Oleguer, era secretari de Ramon Berenguer I. Als 10 anys va entrar a la comunitat de canonges de la catedral de Barcelona, va ser canonge de Sant Adrià de Besòs i abat de Sant Ruf d'Avinyó. El 1115 fou proclamat bisbe de Barcelona, càrrec que confirmà el papa Pasqual II. Oleguer va ser el bisbe més influent sobre l'església llatina del seu temps, va participar en els concilis europeus de Narbona, Tolosa, Laterà i Clarmont, i anà a Terra Santa. El 1118 va ser nomenat arquebisbe de Tarragona, càrrec que exercí sense abandonar mai la direcció de la diòcesi de Barcelona. D'altra banda, va ser conseller de Ramon Berenguer III, sobretot per a la seva política ultrapirinenca. Oleguer va començar a ser venerat com a sant poc després de mort, tot i que no va ser fins al 1675 que Roma el va canonitzar. * * * El carrer de Sant Oleguer es va formar a mitjan segle XIX sobre el camí que anava a la masia de Sant Oleguer i des d'aquest camí el moviment de construcció avançà cap al que seria la Rambla, tal com també havia passat amb el camí de Sant Pau de Riu-sec a l'altra banda. Sant Pau i Sant Oleguer van ser els dos eixos d'expansió de la vila cap al sud.
Historial toponímic
Rera el Vapor d'En Girabau (meitat del segle XIX)Sant Oleguer (1855)Mèxic (6.1.1937)San Olegario (27.5.1939), calleSant Oleguer (30.10.1985)