Sant Jordi, carrer de
Jordi (Diòspolis, Palestina, 270 - Nicomèdia, Capadòcia, 303). Oficial de l'exèrcit romà i màrtir cristià. L'absència de fonts documentals i hagiogràfiques ha fet dubtar de la seva existència real, solament els testimonis arqueològics i de culte certifiquen que un màrtir de nom Jordi era venerat des del segle IV. La manca de documentació sobre la seva vida va propiciar que la literatura se n'emparés i se'n fessin diverses passions apòcrifes i llegendàries. Entre aquestes, que era fill d'un oficial romà de Capadòcia destinat a Diòspolis, l'actual Lod israelià, allà es casà amb Policromia i tingueren un fill, Georgius. Major d'edat, Jordi s'allistà a l'exèrcit romà, seguint els passos del seu pare, i als 30 anys fou destinat a Nicodèmia com a tribú, aleshores entrà a formar part de la guàrdia personal de l'emperador. Quan Dioclecià ordenà la persecució dels cristians, Jordi es negà a obeir. Descoberta la seva fe cristiana, fou torturat, encadenat en una roda d'espases i decapitat. La llegenda de sant Jordi matant un terrible drac per alliberar una donzella data del final del primer mil·lenni, a la mateixa època en què el culte al sant entrà a Catalunya amb la litúrgia romana. Segons la llegenda, va ser el rei Pere I qui nomenà sant Jordi patró de la cavalleria i la noblesa catalana, després de rebre el favor del sant en una batalla contra els sarraïns, i almenys des de l'inici del segle XIX, sant Jordi és el patró de Catalunya.
Historial toponímic
Sant Jordi (finals segle XIX)Síndic Cabanyes (6.1.1937)San Jorge (27.5.1939), calleSant Jordi (30.10.1985)