Salvat Papasseit, carrer de
Joan Salvat Papasseit (Barcelona, 16 de maig de 1894 - 7 d'agost de 1924). Poeta i escriptor.
Fill d'una família obrera, va néixer a Barcelona, al barri del Poble-sec, i tingué una infància dissortada. El seu pare, fogoner de vaixell, va morir d'accident en alta mar el 1901 i Salvat fou acollit a l'Asilo Naval, en un vaixell atracat al port de Barcelona. Als tretze anys començà a treballar, primer d'aprenent en una adrogueria i més endavant en un taller d'imatgeria religiosa. Aviat freqüentà a les llibreries de vell de Santa Madrona la tertúlia d'Emili Eroles i l'Ateneu Enciclopèdic Popular i als 18 anys s'afilià a la Joventut Socialista. L'idealisme adolescent aviat derivà cap a actituds àcrates i revolucionàries i començà a col·laborar en revistes de caire anarquista com Justicia Social, de Reus, i entrà a la redacció de Los Miserables, on escrivia amb el pseudònim de Gorkiano. És en aquesta època que treballà de vigilant nocturn al port, com recorda al seu poema Nocturn per a acordió.
El 1916 inicia la col·laboració a Sabadell Federal i escriu els primers poemes en català; coneix el sabadellenc Santiago Segura, nebot de Marian Burguès i propietari de les Galeries Laietanes, que li n'encarrega la secció de llibreria. Aquell mateix any comença a publicar la revista Un Enemic del Poble, de caire regeneracionista, a la qual seguiren Arc Voltaic (1918), la més avantguardista en què col·laboraren Miró i Torres-Garcia, i Proa (1921). Publicà també dos reculls d'articles revolucionaris: Humo de fábrica (1918) i Glosas de un socialista (1919), però, desenganyat, s'anà allunyant de la militància política. El 1918 es casà amb Carme Eleuterio, amb qui tindrà dues filles, Salomé i Núria, i aquell mateix estiu se li manifestà una tuberculosi que sis anys més tard el duria a la mort.
El 1919 aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes on és ben visible la fascinació per Marinetti i els futuristes i per Apollinaire. Seguiran L'irradiador del port i les gavines (1921), Les conspiracions (1922), La gesta dels estels (1922), El poema de la rosa als llavis (1923), considerat un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, i Óssa Menor (1925), en edició pòstuma. Va morir el 7 d'agost de 1924, a casa seva del carrer de l'Argenteria, molt a prop de Santa Maria del Mar.
Historial toponímic
Torres y Bages (annexat de Barberà el 1959), calleObispo Irurita (18.2.1960), calleSalvat Papasseit (30.10.85)