Salvador Seguí, el Noi del Sucre, carrer de

Salvador Seguí i Rubinat (Tornabous, 23 de desembre de 1886 - Barcelona, 10 de març de 1923). Conegut com El Noi del Sucre, va ser un dels líders més destacats de l'anarcosindicalisme a Catalunya.

Pintor d'ofici, de molt jove es mostrà atret per les idees llibertàries, fou seguidor de l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia i amic de Francesc Layret, advocat i fundador de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va impulsar la formació i l'educació de la classe obrera des dels sindicats i propugnava la preparació cultural, intel·lectual i tècnica dels treballadors com a arma revolucionària. Creador de la Solidaritat Obrera i secretari general de la CNT, era partidari d'una aliança amb la UGT i dels sindicats de ram, com a forma d'enfortir la classe obrera i evitar el recurs a la violència, que ell sempre condemnava. Va ser detingut diverses vegades per les seves activitats anarcosindicalistes i després de la vaga de la Canadenca va ser deportat a Maó, juntament amb 39 persones més, entre les quals hi havia Lluís Companys. De retorn a Barcelona, va morir assassinat el 1923 a mans dels pistolers del Sindicat Lliure, al carrer de la Cadena del Raval barceloní.

Historial toponímic

Las Glorias (annexat de Barberà el 1959), calle
Las Cruzadas (18.2.1960), calle
Salvador Seguí, el Noi del Sucre (30.10.85)