Rosalía de Castro, plaça de

Rosalía de Castro (Santiago de Compostel·la, 24 de febrer de 1837 - Padrón, 15 de juliol de 1885). Escriptora en llengua gallega i castellana.

La seva infantesa va estar profundament marcada per la seva condició de filla il·legítima, de mare soltera pertanyent a la vella noblesa gallega, i de pare seminarista que va accedir al sacerdoci. Es casà molt jove amb Manuel Murguía, un erudit cronista de Galícia, que la va animar a escriure en gallec, tot i que pels condicionaments de l'època la majoria de la seva obra sigui en castellà.

Va escriure dos llibres de poesia en gallec Cantares galegos i Folhas Novas, una visisó costumista del camp, el primer, i una meditació sobre la mort i la solitud, la saudade, propera a la literatura existencial, el segon. En castellà va publicar En las orillas del Sar, que la crítica ha associat a Bécquer. El 1867 va publicar la seva millor novel·la en castellà El caballero de las botas azules i pòstumament van aparèixer els Contos da miña terra. L'obra de Rosalía de Castro gira a l'entorn d'una visió costumista de la Galícia rural, d'una meditació metafísica existencial i de la denúncia de les condicions socials de la pagesia gallega que l'obliguen a emigrar.

Historial toponímic

Rosalía de Castro (29.4.1998)