Rif, carrer del
Regió muntanyosa del nord del Marroc, a la costa mediterrània de l'arc de Gibraltar, que s'estén entre Tetuan i Nador. El Rif va ser protectorat espanyol des de 1912, en realitat una cessió de l'administració colonial francesa al Marroc. Habitat per nòmades berbers, de llengua i cultura amazig, va ser sotmès successivament per cartaginesos, romans, vàndals, bizantins i, al segle VI, pels àrabs. La penetració castellana s'hi inicià amb la presa de Melilla el 1497. Però els rifenys s'oposaren repetidament al domini espanyol, oposició que originà diversos conflictes armats, com el gran alçament de 1921 que acabà amb l'anomenat Desastre d'Annual i la guerra d'Àfrica, i que al capdavall provocaria la caiguda de la monarquia borbònica a l'Estat espanyol. Amb la descolonització, el Rif s'incorporà al Marroc el 1955, quan el país alauita assolí la independència.
Historial toponímic
Rif (29.12.1955), calleRif (30.10.1985)