Rafael Casanova, avinguda de

Rafael Casanova i Comes (Moià, 1660? - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), darrer conseller en cap de la ciutat de Barcelona (1713-14).

Estudià dret a Barcelona, on exercí d'advocat fins que va esclatar la Guerra de Successió i va ser proclamat conseller terç de la ciutat. Tot seguit el mateix arxiduc Carles el nomenà ciutadà honrat i va intervenir en les sessions de la Junta de Braços que havia de decidir entre sotmetre's als Borbons o continuar la resistència. El 1713 va ser designat conseller en cap, màxima autoritat ciutadana, càrrec que comportava el grau de coronel de la milícia dels gremis o coronela, i el 1714 va dirigir la resistència contra les tropes hispanofranceses que assetjaven la ciutat, fins que l'11 de setembre va ser ferit prop del Portal Nou quan organitzava el contraatac amb diverses companyies de la milícia. Aleshores, hospitalitzat al col·legi de la Mercè, es veié forçat a firmar la capitulació. Amagat durant un temps, el 1719 aprofità una amnistia per reaparèixer en públic i va tornar a exercir d'advocat.

Historial toponímic

Ferran Alsina (plànol 1925), pg. de
F. Alsina (27.5.1939), paseo de
Ferrán Alsina, paseo
Rafael Casanova (21.12.1984)