Racó del Campanar
El campanar de Sant Fèlix, d'estil barroc i planta octogonal, va ser construït al segle XVIII seguint el projecte de Joan Garrido, que era l'arquitecte del bisbat i de la Reial Audiència de Barcelona. Els murs, d'una gruixària considerable, van ser obrats amb còdols del Ripoll lligats amb morter de calç i sorra, i als tres primers cossos el parament exterior es va fer amb carreus de conglomerat de la pedrera de Sant Oleguer. Al pis de les campanes, fins a la barana del terrat, el revestiment és d'obra cuita. El campanar té tres cossos diferenciats que corresponen a les diverses funcions que acollia. El primer cos del campanar era la capella del Roser, oberta a l'església gòtica, que després de l'incendi de la Setmana Tràgica es va haver de reforçar amb la construcció d'uns arcs modernistes i va desaparèixer com a capella. Per sobre hi ha el segon cos, el comunidor, amb finestres als quatre vents des d'on el capellà conjurava les tempestes i les malvestats. Al tercer cos, damunt del comunidor, hi ha la cambra del rellotge. L'actual rellotge és de 1903 i fou construït a França, a la casa de Paul Odobey, de Morez du Jura. Una coberta d'obra per protegir-ne la maquinària, el separa del pis de les campanes, al qual s'accedeix per una escala de cargol. Hi ha dues campanes litúrgiques i una de les hores. Avui, un rellotge electrònic programable és l'encarregat de fer-les sonar. Al terrat hi ha una torreta de ferro que sosté les dues campanes del quarts i l'àngel-penell, que es gira cap on bufa el vent.
Historial toponímic
Racó del Campanar (23.7.1980)