Pròsper de Bofarull, carrer de
Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1777 - Barcelona, 1859). Arxiver i historiador. Nomenat arxiver de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, el 1814, ordenà i classificà l'arxiu reial que es trobava en un estat deplorable. El 1822, en ser comissionat per recollir documents i còdexs dels ordes religiosos extingits, va salvar bona part dels manuscrits dels monestirs de Ripoll i Sant Cugat del Vallès. Com a historiador, proper a l'escola crítica, deixà una obra fonamental, "Los condes de Barcelona vindicados". D'altra banda, d'entre els fons de l'arxiu, inicià la publicació de la "Colección de documentos inèditos del Archivo General de la Corona de Aragón", de la qual aparegueren disset volums entre 1847 i 1859. Va ser membre de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que presidí el 1923.
Historial toponímic
Cronista Bofarull (1925), c. delBofarull (1.12.1939), callePróspero Bofarull, callePròsper de Bofarull (30.10.1985)