Prat de la Riba, carrer de
Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castellterçol, 29 de novembre de 1870 - 1 d'agost de 1917). Polític, primer president de la Mancomunitat de Catalunya.
Estudià lleis a Barcelona entre 1887 i 1893 i es doctorà a Madrid un any després. Com a secretari de la Unió Catalanista, el 1891 va intervenir en l'aprovació de les Bases de Manresa, o Bases per a una Constitució regional catalana, i el 1901 va ser un dels fundadors de la Lliga Regionalista.
És autor d'un Compendi de doctrina catalanista, que fou premiat pel Centre Català de Sabadell, el 1894, i de La nacionalitat catalana, llibre fonamental que és una justificació filosòfica del nacionalisme català, tendent a la creació d'un Estat català dins una Federació espanyola.
El 1907 va ser elegit president de la Diputació, càrrec que renovà el 1909, el 1911, el 1913 i el 1917, des d'on impulsà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1913) de la qual fou elegit president el 1914 i reelegit el 1917. En l'aspecte cultural, establí l'Institut d'Estudis Catalans i n'adoptà oficialment les normes ortogràfiques, impulsà la formació de la Biblioteca de Catalunya i fundà escoles elementals del treball i superiors d'Agricultura, Administració Local, Art Dramàtic, Bibliotecàries i Bells Oficis. Governà amb la col·laboració de persones de totes les tendències polítiques i valorà per sobre de tot la continuïtat i l'eficàcia.
Historial toponímic
Felip de Malla (1925), c. deFelipe de Malla (27.5.1939), callePrat de la Riba (21.12.1984)