Narcís Casanoves, carrer de

Narcís Casanoves i Bertran (Sabadell, primeria de febrer de 1747 - Vinya Vella, Esparreguera, 1 d'abril de 1799). Compositor i organista.

El 1757 els seus pares el van portar a Montserrat on va cursar estudis eclesiàstics i la carrera de música, sota el mestratge dels pares Josep Martí i Benet Julià, i amb el del pare Benet Valls, que va ser el seu mestre d'orgue, instrument en què excel·lí com a intèrpret i va ser considerat un dels millors de la seva generació. Va compondre obra religiosa vocal, totes peces amb text llatí i una clara funcionalitat litúrgica: motets, responsoris, misses, vespres, magníficats, lletanies..., la majoria amb acompanyament orquestral. L'obra de Casanoves es caracteritza, d'una banda, per un estil polifònic amb textura de contrapunt, i de l'altra per un estil italianitzant, que sobresurt per la tècnica, l'originalitat i l'expressivitat. Va compondre també obres per a tecla, conservades en còpies manuscrites a l'arxiu de Montserrat, que servien per a l'estudi dels escolans i per a la pràctica dels organistes. Malgrat la senzillesa i l'economia de mitjans emprats, la música de Casanoves destaca per l'elegància i el refinament de la melodia i per l'expressivitat musical. Segons Felip Pedrell, d'entre la llarga llista d'obres religioses de Narcís Casanoves, sobresurten els Responsorios de Setmana Santa, la Missa en re major. Els últims anys de la seva vida va ser mestre dels escolans i mestre de capella. Casanoves va morir a Vinya Vella, un mas que els monjos tenien prop d'Esparreguera, on s'havia retirat a fer repòs per prescripció mèdica.




Historial toponímic

Narcís Casanoves (25.3.1987)

+ Cites documentals i fonts