;

Mossèn Geis, plaça de

 

Camil Geis i Parragueras (Girona, 7 de febrer de 1902 - Sabadell, 16 de gener de 1986). Escriptor, poeta, compositor i pedagog.

Ordenat sacerdot el 1925, arribava a Sabadell el 15 de gener de 1929, amb el nomenament d'organista i mestre de capella de l'església de Sant Feliu. Com a escriptor i compositor va publicar aplecs de nadales, música religiosa, rondalles i poesia. Entre els títols editats destaquen Balades i cançons (1931); Horitzons i rutes (1936); Rosa mística (1942), que va ser el primer llibre publicat en català després de la guerra, imprès als obradors de Joan Sallent i amb il·lustracions de Joan Vila Casas; Poemes de Nadal (1946); Fulles d'heura (1948) i Geòrgiques eucarístiques (1952). El 1975 va recollir la seva obra poètica en el volum De primavera a reravera. La prosa la publicà en dos volums, Pas i repàs, el 1981, i El nostre pa de cada festa, el 1985. Premiat en diversos Jocs Florals, el 1971 aconseguia el títol de Mestre en Gai Saber.

Com a pedagog, va ser professor de l'Escola Industrial i d'Arts i Oficis, professor fundador de l'Institut Laboral i de l'Escola de Formació Social. El 1976 l'Ajuntament li atorgava la Medalla d'Or de la ciutat. Va morir el 1986 a Sabadell, on havia viscut durant 57 anys.


Historial toponímic

Mossèn Geis (29.1.1986)

+ Cites documentals i fonts