Montserrat Roig, plaça de

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991). Novel·lista i periodista.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, va residir a Anglaterra, on va ser lectora de llengua espanyola a la Universitat de Bristol. A Barcelona treballà en el món editorial i guanyà els primers premis literaris. El 1970 obtingué el Víctor Català amb el recull de narracions Molta roba i poc sabó... i tan neta que la volen, que li obrí les portes de l'edició comercial. I així el 1972 publicava la primera novel·la, Ramona, adéu. El 1976 va guanyar el Premi Sant Jordi amb El temps de les cireres, a la qual seguiran les novel·les L'hora violeta (1980), L'òpera quotidiana (1982) i La veu melodiosa (1987). És autora també de remarcables assaigs històrics com Els catalans als camps nazis (1977), Premi de la Crítica Serra d'Or, aportació imprescindible per conèixer la història de la deportació catalana als camps d'extermini, i L'agulla daurada (1985), reportatge sobre el setge de Leningrad durant la Segona Guerra Mundial.

Com a periodista, cal remarcar la sèrie d'entrevistes televisives i les publicades a Serra d'Or, recollides en volum a Personatges (1 i 2) i Retrats paral·lels (1, 2 i 3), i el recull, aparegut ja pòstumament, de les seves col·laboracions al diari Avui: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Dietari obert 1990-1991, articles que escrivia diàriament, fins a l'últim dia, que va ser ingressada a l'hospital afectada d'una malaltia irreversible.

Historial toponímic

Montserrat Roig (25.10.1995)