M. Crusafont i Pairó, plaça de

Miquel Crusafont i Pairó (Sabadell, 3 d'octubre de 1910 - 15 d'agost de 1983). Paleontòleg.

Llicenciat en Farmàcia per la Universitat de Barcelona (1933), doctor en Ciències Naturals per la de Madrid (1955) i catedràtic de Paleontologia a la Universitat d'Oviedo i a la de Barcelona (1961). Especialitzat en l'estudi de mamífers fòssils i en l'Evolucionisme, va excavar jaciments al Vallès -particularment el de Can Llobateres, avui parc arqueològic i reserva d'excavacions de l'Institut de Paleontologia-, al Penedès i a d'altres indrets, i va publicar centenars d'estudis, entre els quals Los jiráfidos fósiles de España, El Burdigaliense continental de la cuenca del Vallés-Penedés (amb Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols), A biometric study of evolution on fissiped carnivores. Va ser l'introductor a l'estat espanyol del pensament evolucionista de Teilhard de Chardin -que conciliava Darwin i la Bíblia-, al qual va dedicar diversos estudis: L'evolució avui, Evolución y ascensión.

El 1969 va crear l'Institut Provincial de Paleontologia, avui Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, amb seu a Sabadell, que conserva una de les col·leccions de mamífers fòssils més importants del món.