Mercè Rodoreda, carrer de

Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983). Escriptora.

Atreta des de molt jove per la literatura, començà col·laborant a revistes, com Clarisme, La Revista o la Revista de Catalunya, i publicant mitja dotzena de novel·les, influïda sobretot pel Grup de Sabadell, que de gran acabà rebutjant. Es tracta de Sóc una dona honrada? (1932), Del que hom no pot fugir (1934), Un dia en la vida d'un home (1934) i Crim (1936). El 1937 guanyà el Premi Crexells amb Aloma, publicada un any més tard. És l'única novel·la d'aquesta etapa que Rodoreda va reconèixer, un cop reescrita el 1969. Durant aquests anys va treballar en el Comissariat de Propaganda de la Generalitat i en la Institució de les Lletres Catalanes.

Al final de la Guerra Civil, com molts altres compatriotes que s'havien compromès amb la cultura i les institucions del país, va haver d'emprendre el camí de l'exili. Es refugià a Roissy-en Brie, un chateau-alberg prop de París que acollí molts escriptors catalans. Allí coincidí amb el sabadellenc Armand Obiols, que seria el seu company sentimental tota la vida i un crític lúcid i rigorós de la seva obra. És aquesta actitud crítica d'Obiols que portaria Rodoreda a un alt nivell d'exigència i a una reelaboració constant de les seves novel·les. A finals de 1939, la majoria d'escriptors de Roissy s'embarcaren cap a Amèrica, però Rodoreda i Obiols optaren per quedar-se a París. N'hagueren de marxar el juny de 1940, quan l'ocuparen els nazis. Aleshores fugiren a peu cap al sud, encalçats per l'aviació alemanya, en un dels episodis més tràgics que els tocà de viure. L'Obiols, el van internar en un camp de concentració prop de Bordeus i Rodoreda sobrevisqué a Llemotges. Un cop acabada la guerra europea, el 1946 pogueren tornar a París, on visqueren una situació molt precària que no facilitava gens la dedicació a la literatura. Però el 1954, Obiols aconseguí una plaça de traductor a les Nacions Unides, a Ginebra, i, amb la feina, una certa estabilitat econòmica, cosa que permeté a Rodoreda iniciar una etapa d'intensa creativitat.

El 1960, optà al premi Sant Jordi amb La plaça del Diamant -que presentà amb el títol de Colometa- i el 1961 hi participà amb La mort i la primavera. Però no va ser fins al 1966 que obtingué el Sant Jordi amb El carrer de la camèlies, sense que Rodoreda l'hi hagués presentada, perquè aquell any el premi es concedia a una obra editada. Mentrestant havia publicat La plaça del Diamant, el 1962, El carrer de les camèlies, el 1966, i successivament apareixien La meva Cristina i altres contes (1967), Jardí vora el mar (1967) i la segona versió d'Aloma (1969). El 1971 morí Armand Obiols, en una clínica de Viena, i l'any següent Rodoreda decidí retornar a Catalunya. Instal·lada a Romanyà de la Selva, acabarà Mirall trencat (1974), Semblava de seda i altres contes (1978), Tots els contes (1979), Viatges i flors (1980) i Quanta, quanta guerra... (1980). Rodoreda morí a Girona el 1983 i, pòstumament, va aparèixer la novel·la inacabada La mort i la primavera.

Historial toponímic

San Paciano, calle
Sant Pacià (1981?)
Mercè Rodoreda (21.12.1984)