Menorca, carrer de

És l'illa més oriental de l'arxipèlag de les Balears, situada a uns 216 km de la costa peninsular i amb una superfície de 701 km2. El procés històric de Menorca és paral·lel al mallorquí. El primer poblament de l'Illa data del quart mil·lenni aC, però els vestigis són força incerts. L'etapa més ben coneguda correspon a la cultura talaiòtica que s'hi desenvolupà des del segon mil·lenni fins a la romanització. Fou ocupada pels cartaginesos durant la Segona Guerra Púnica i conquerida pels romans el 123 aC, que hi fundaren Magó (Maó), Iamo (Ciutadella) i Sanissera (probablement Sanitja). Al final de la romanització seguí el mateix camí que les altres Balears: ocupada pels vàndals (424-25) i rescatada pels bizantins (534) fins a la invasió islàmica (903). Menorca fou conquerida per Alfons II de Catalunya-Aragó el 1287 i va ser repoblada per catalans tot i que alguns sarraïns es quedaren a l'illa per treballar la terra i construir les muralles de Ciutadella i de Maó. El 1295 passà a mans de Jaume II de Mallorca, fill segon de Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria, pel tractat d'Anagni. El carrer de Menorca es troba al barri dels Merinals, en una zona en què predominen els noms d'illes.

Historial toponímic

Menorca (24.11.1955), calle
Menorca (30.10.1985)