;

Marian Burguès, carrer de

 

Marian Burguès i Serra (Sabadell, 1 d'agost de 1851 - 20 de novembre de 1932). Terrisser, escriptor i militant anarquista.

Era fill d'una família de terrissers sabadellencs del carrer de la Creueta. Acabats els estudis primaris, als 9 anys començà l'aprenentatge artesanal al taller del seu pare fins que als 17 se n'anà a Mataró a perfeccionar l'ofici. El 1870, havent intervingut en la revolta popular contra les quintes, per evitar represàlies i esquivar el servei militar abandonà el país i se n'anà a Tuïr, al Rosselló, que aleshores era un gran centre de producció ceràmica. Amb l'adveniment de la Primera República i l'abolició de les quintes tornà a Sabadell, però aviat la Restauració borbònica l'obligà altre cop a fugir del país per evitar l'allistament a la Milícia. Aleshores se n'anà a Coïmbra, ciutat coneguda per les seves indústries ceràmiques. Després d'una temporada a la ciutat portuguesa, s'anà apropant a casa. Primer va fer estada a Muel, Saragossa, on perfeccionà l'art de la faiança, i després a Manises, on va aprendre la tècnica dels reflexos metàl·lics. Amb aquest bagatge i aprofitant un nou indult als desertors, el 1876 tornà a Sabadell i capgirà la manufactura terrissera familiar. Va ser en aquesta època que, interessat pel dibuix i la pintura, va intervenir en els inicis de l'Acadèmia de Belles Arts, quan no era sinó una secció de l'Ateneu i anaven d'excursió els diumenges a pintar i dibuixar en plena natura.

El 1896 muntà una fàbrica de faiança al seu taller del carrer de la Creueta i l'any següent obrí la primera botiga de Faians Català a Sabadell. El 1901, en col·laboració amb el seu nebot Santiago Segura, inaugurà el Faians de Barcelona. Però aviat va fer fallida la fàbrica de faiança i Burguès s'arruïnà. S'obrí aleshores una etapa d'anades i vingudes a la Bisbal i a Caldes, fins que el 1919 retornà definitivament a Sabadell, on els amics l'ajudaren a aixecar forn i cobert al barri de la Creu Alta.

Burguès era un conferenciant brillant, un apassionat per les belles arts i un gran divulgador de l'art de la ceràmica. Col·laborà en el periòdic anarquista Los Desheredados, que dirigí entre 1883 i 1884, en el setmanari L'Avenir, en el Diari de Sabadell i en El Poble. És autor de l'opuscle Estudis de terrissa catalana i sobretot de l'extraordinari Sabadell del meu record.

Morí el 20 de novembre de 1932 i l'ajuntament acordà donar el seu nom al carrer del Foment, on tenia casa i taller. Però el 1939 va ser retirat per recuperar el nom antic, fins que el 1942 l'ajuntament de Josep M. Marcet va decidir donar-li el nom de Vila Cinca que encara porta avui. No va ser fins als anys de la Transició que el nomenclàtor urbà recuperà Marian Burguès, en un carreró de la Creu Alta, substituint un dels militars que s'havien aixecat contra la República.


Historial toponímic

Lladó [Bru Lladó] (1937)
Sargento Estivill (21.7.1939), pasaje del
Marian Burguès (18.7.1979)

+ Cites documentals i fonts