Marià Fortuny, carrer de
Marià Fortuny i Marsal (Reus, 11 de juny de 1838 - Roma, 21 de novembre de 1874). Pintor.
Als 14 anys anà a Barcelona i estudià a Llotja. Viatjà a Roma i al Marroc, on prengué apunts de la guerra hispanomarroquina en què es basà per a la monumental Batalla de Tetuan. Viatjà a Roma, on pintà la cèlebre Odalisca, i novament al Marroc. El 1867, a Madrid, es casà amb Cecilia de Madrazo i inicià La vicaria, amb què assoliria la fama i l'èxit comercial, obra que continuà a Roma i acabà a París dos anys més tard. De 1870 a 1872, en una estada a Granada, va descobrir una nova atmosfera de forts contrastos lluminosos que modificà el seu estil. El 1872, de retorn a Roma, pintà El jardí dels poetes. El darrer estiu a Portici, a la badia de Nàpols, va redescobrir la llum meridional que ja havia trobat a Granada i hi va pintar les seves obres més modernes i singulars.
Fortuny evolucionà des d'un realisme acadèmic a un tipus de pintura de pinzellada més lliure i colorista que l'emparentava amb el naixent impressionisme. És el gran pintor català del segle XIX i el primer que assolí el reconeixement internacional.
El carrer de Fortuny, en procés de formació durant els segles XIV i XV, prengué el nom de diversos propietaris, Llonch, Rosseta, Catllar o Descatllar. Al segle XVI, però, tot el trajecte, de l'actual placeta del Pedregar fins a la plaça de l'Àngel, es conegué com a carrer Nou fins que, quan el primer tros s'anomenà carrer de la Borriana, el carrer Nou quedà reduït a l'actual Fortuny.
Historial toponímic
Llonch (segles XIV i XV) [tram sud]Vilanova (segle XIV) [tram nord]Rosseta (segle XV) [tram nord]Catllar [o Descatllar] (segle XV) [tram nord]Nou (segles XVI-XX) [tot el carrer]Fortuny (1910), calleFortuny (27.5.1939), calleMarià Fortuny (30.10.1985)