Magí Marcé, plaça de
Magí Marcé i Segarra (Vilanova i la Geltrú, 29 d'abril de 1880 - Sabadell, 3 de febrer de 1967). Alcalde.
Va estudiar als Escolapis i a l'Escola d'Arts i Oficis de Vilanova i als 12 anys el seu pare el portà a Sabadell per fer d'aprenent de manyà. Començà treballant en un petit taller metal·lúrgic i després als que serien Tallers Desveus. Format en l'ideari narcosindicalista, sota el mestratge de Piotr Kropotkin, Elisée Reclus i Ferrer i Guàrdia, va ser company de militància de Teresa Claramunt, Ángel Pestaña, Salvador Seguí, Francesc Layret, Joan Peiró i molts d'altres.
Després de la Setmana Tràgica de 1909, Marcé decidí anar-se'n a París, i s'hi estigué dos anys. Quan tornà a Sabadell deixà l'ofici de manyà i es dedicà un temps a la venda ambulant de cafè a domicili fins que traspassà el negoci al seu nebot del Cafè Líric. Aleshores Marcé arrendà el cafè El Diluvio, a la cruïlla de la carretera de Barcelona i la de Rubí, que era centre de trobada de gent d'esquerres i va ser refugi estratègic durant els fets de l'Obrera de 1917, i el va regentar durant molts anys. Fins i tot va llogar una part de l'immoble al Bloc Obrer i Camperol quan s'acabava de constituir. En representació del Círcol Republicà Federal, l'1 de febrer de 1934 va ser nomenat alcalde per unanimitat del Consistori, amb un equip de govern que, a part del CRF, era format per gent d'ERC i un representant de la USC. Va ser la primera vegada que una dona, Fidela Renom pel CRF, assolia una regidoria municipal. Però va durar poc aquest consistori, perquè com a conseqüència dels fets d'Octubre del 1934 fou suspès de les seves funcions per l'autoritat militar. Després del triomf de les esquerres a les eleccions del 16 de febrer de 1936, Marcé tornà a l'alcaldia, però a penes passats tres mesos demanà ser rellevat del càrrec per motius de salut i el substituí Joan Miralles. El gener de 1939, Marcé s'exilià a França. Va tornar el 1940, per insistència de l'alcalde Josep M. Marcet, que avalava el seu retorn, perquè durant la guerra havia acollit i protegit a casa seva diverses persones que eren objecte de persecució per les seves creences.
Historial toponímic
Magí Marcé (22.12.1993)