Josep Carner, carrer de
Josep Carner i Puig-oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970). Poeta, narrador, periodista i traductor.
Carner mostrà de molt jove una inusual vocació literària; als 12 anys ja era col·laborador de la revista L'Aureneta, on publicà els primers poemes, i als quinze anys ja havia guanyat el seu primer premi als Jocs Florals de Barcelona. Entre 1902 i 1904 es llicencià en Dret i en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, dirigí la revista Catalunya i començà a col·laborar com a periodista polític a La Veu de Catalunya, diari de la Lliga Regionalista. El 1906 publicà Els fruits saborosos, reeditat per les Edicions La Mirada de Sabadell el 1928, que recollia els valors noucentistes de classicisme, civilitat, ironia i tendresa. Era un dels primers títols d'una extensa obra poètica, que continuà amb: Verger de galanies (1911), Les monjoies (1912), Auques i ventalls (1914), Bella terra, bella gent (1918), L'oreig entre les canyes (1920), La inútil ofrena (1924), Sons de lira i flaviol (1927), Cançons (1928), El veire encantat (1933), Lluna i llanterna (1935), Nabí (1938)...
Carner ingressà en la carrera diplomàtica el 1921 i va ser cònsol a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. El 1939 s'exilià a Mèxic i retornà a Bèlgica al final de la Segona Guerra Mundial. A Brussel·les va ser professor de la Universitat Lliure i del Col·legi d'Europa de Bruges, i va formar part del Govern de la Generalitat a l'exili entre 1945 i 1947. Durant aquests anys de postguerra, Carner va revisar la seva obra i el 1957 va publicar els primer volum de les Obres completes, que recollia tota la poesia. El 1970, malalt, va complir el somni de retornar a Catalunya. Hi va fer una breu estada i quatre setmanes més tard, el 4 de juny, moria a Brussel·les.
Historial toponímic
Josep Carner (1973), calleJosep Carner (30.10.1985)