Cerca per nom de carrer
Cerca a l'historial toponímic
Cerca per tipus de via

Joan Maragall, carrer de

  • Slide Animation
    Pau Audouard i Deglaire (1903) Joan Maragall i Gorina
  • Slide Animation
    MB (25.2.2010) La casa pairal de Rosa Gorina, mare de Joan Maragall
  • Slide Animation
    MB (26.2.2010) Reixa de forja de la casa Gorina
  • Slide Animation
    MB (1.1.2010) Entrada al carrer de Joan Maragall
  • Slide Animation
    Placa de la casa pairal de Rosa Gorina (mare de Joan Maragall) que hi ha al carrer del Poeta Maragall.

Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911). Poeta, assagista i traductor.

En acabar el batxillerat, destinat a incorporar-se a la indústria tèxtil familiar, va preferir cursar estudis de dret a la Universitat de Barcelona. Es llicencià el 1884, però paral·lelament a les lleis s'havia interessat per la literatura catalana i l'espanyola, i sobretot pels escriptors alemanys com Goethe i Nietzsche. Els anys següents a la llicenciatura, en pugna amb el seu esperit romàntic, són fonamentals per integrar-se en la vida burgesa marcada per l'entorn familiar. Així, el 1890 ingressa al Diario de Barcelona i el 1891 es casa amb Clara Noble, amb qui tindrà tretze fills. La feina de periodista s'anirà imposant a la d'advocat i serà fonamental per a l'eclosió del moviment modernista.

El 1895 publica Poesia, encara d'influx decadentista, amb bona acollida de la crítica, i aviat Maragall anirà assolint renom com a escriptor, periodista i traductor. Col·labora al Diario de Barcelona, La Renaixença, La Veu de Catalunya i a d'altres publicacions. Tradueix Ifigènia a Tàurida, de Goethe, que es va representar al Teatre Íntim, dirigida per Adrià Gual, i, profundament implicat en els moviments polítics i socials de la seva època, escriu l'Oda a Espanya, sobre el desastre colonial. El 1900 apareix Visions i càntics. Elegit president de l'Ateneu Barcelonès el 1903, en la sessió inaugural llegeix l'Elogi de la paraula, en què exposa la seva teoria de la "paraula viva", de clar ascendent romàntic. I els anys següents publica Les disperses, poemes originals i traduccions de Goethe, el recull Enllà i continua treballant en les traduccions de Novalis.

Davant la convulsió de la Setmana Tràgica, el 1909, Maragall reacciona amb un seguit d'articles a La Veu de Catalunya, sobretot "La iglésia cremada" i "La ciutat del perdó", en què demana a la burgesia catalana que assumeixi la part de responsabilitat que li correspon en els fets.

El 1910 rep el Premi Fastenrath per Enllà (1906) i acaba Nausica, l'única peça teatral que va escriure. Finalment, el 1911, publica Seqüències, que inclou la darrera versió del mite del comte Arnau, l'Oda nova a Barcelona i el Cant espiritual. Va morir el 20 desembre d'aquell mateix any.

L'endemà de morir Joan Maragall, l'ajuntament va acordar de posar el seu nom al carrer del Portalet, on encara hi ha la casa pairal de Rosa Gorina, la mare del poeta. El carrer de Joan Maragall es va formar al segle XVI com a carrer del Portalet, per un petit portal que hi regulava el pas. El carreró comunicava el carrer de Sant Quirze amb el safareig de la vila, a l'actual plaça del Gas.


Historial toponímic

Portalet (segle XVI)
Cal Bessó (nom popular)
Poeta Maragall (21.12.1911), c. del
Poeta Maragall (27.5.1939), calle
Joan Maragall (30.10.1985)

+ Cites documentals i fonts